Supernova de tipus Ia

Una supernova de tipus Ia (u en numeració romana) és una subcategoria de supernoves que resulta de la violenta explosió d'una estrella nana blanca. Una nana blanca és el romanent d'una estrella que ha completat el seu cicle de vida normal i ha deixat de fer fusió nuclear. No obstant això, les nanes blanques de la varietat carboni-oxigen comú són capaces de fer reaccions de fusió, a més d'alliberar una gran quantitat d'energia si la temperatura puja prou.

Físicament, les nanes blanques de carboni-oxigen amb una baixa velocitat de rotació es limiten a menys d'1,38 masses solars.^[1][2] Més enllà d'això, es tornen a encendre i, en alguns casos, provoquen l'explosió d'una supernova. De manera confusa, aquest límit es refereix sovint com la massa de Chandrasekhar, tot i ser subtilment diferent del límit de Chandrasekhar absolut, en què la pressió de degeneració d'electrons no és capaç d'evitar el col·lapse catastròfic. Si una nana blanca gradualment acreta massa d'una companya binària, la hipòtesi general és que el seu nucli arriba a la temperatura d'ignició per a la fusió del carboni a mesura que s'acosta al límit. Si la nana blanca es fusiona amb una altra estrella (un fet molt poc freqüent), en un moment excedirà el límit i començaran a col·lapsar, en elevar la temperatura més enllà del punt de fusió d'ignició nuclear. Al cap de pocs segons de l'inici de la fusió nuclear, una fracció substancial de la matèria a la nana blanca se sotmet a una reacció fora de control, alliberant energia suficient (1-2 × 10⁴⁴ J)^[3] el que provoca que l'estrella iniciï una explosió de supernova. ^[4]

Aquesta categoria de supernoves produeixen lluminositat pic consistent, a causa de la massa uniforme de les nanes blanques que esclaten pel mecanisme d'acreció. L'estabilitat d'aquest valor permet que aquestes explosions puguin ser utilitzades com candeles estàndard per a mesurar la distància a les seves galàxies amfitriones perquè la magnitud aparent de les supernoves depèn principalment de la distància.